Il·lusions i fantasies, decepcions i ràbia, dolor i esperances, recorren els poemes que conformen aquesta «Illa amb llunes» que expressa a través del cant i de la crítica les passions i els dubtes que provoca en nosaltres un món cada vegada més deshumanitzat i inhòspit.
Cancó
Hi ha mirades
que no són ulls,
sinó albes.
Aquell tren
se m'ha endut
de sobte l'aire.
1 comentario:
doy mil gracias a Marc Granell por a ver escrito esas poesias tan bonitas que llegan al corazon
Publicar un comentario